Natura al Berguedà.

Rutes - Rutes - Ruta per les valls de Gósol

  • Accés: Per la carretera B-400 arribem al poble de Gósol. Seguint la indicació dels panells, agafarem la pista que porta al molí de Gósol, on deixarem els vehicles.
  • Dificultat: No n'hi ha cap en especial. Desnivell total de 137 m.
  • Durada: 2 hores Serveis: Hi ha restaurants i altres serveis al poble
  • Valors naturals: Pastures, conreus i boscos de pi roig.
  • Llocs d'interès: Castell de Gósol, Molí de Gósol, surgència d'aigua de Torrentsenta.

Aquesta agradable passejada, apta per fer-la en família, ens descobreix una part de la vall de Gósol, un poblet d'origen ramader situat als peus de l'emblemàtic Pedraforca. Potser un xic fora de l'abast estricte de la ruta que proposem, els boscos, colls i pics que envolten aquesta vall són territori de l'isard i del gall fer, espècies que han donat prestigi a aquest entorn natural.

Iniciem la ruta per la pista que hem utilitzat per deixar els vehicles al molí. Enllacem amb la pista per on s'ha fet passar la ruta marcada blanc-verda. Ens dirigim cap a l'esquerra direcció la surgència de Torrentsenta. De bon començament ens haurem de fixar en els ocells propis dels prats i conreus tradicionals que ens envolten. La separació entre trossos, normalment feta amb marges vius d'arbres i matolls, i sovint traçada per rierols, fa les funcions de refugi i font d'aliment per moltes espècies d'insectes i vertebrats. A la primavera i a l'estiu s'hi pot observar entre d'altres el gratapalles, la verderola, diversos túrdids i l'escorxador, mentre que a l'hivern canvia la composició d'espècies, i hi trobarem forces fringíl·lids com el pinsà comú, el pinsà mec, els lluers o el durbec. No serà estrany veure l'estàtica aleta dels xoriguers, o fins i tot, travessant el cel a gran alçada, voltors, àguila daurada i trencalòs. Als prats potser veurem munts de terra ordenats d'una manera regular, obra dels talps. Si anem d'hora potser alguna llebre europea se'ns travessi pel camí o fins i tot una guilla. Als prats, els toixons troben un recurs important en la seva dieta, els cucs de terra, per això no serà estrany trobar-hi les seves característiques petjades. A l'esquerra ens queden els cingles de l'Altar i de les Costasses, on entre roques hi creix la boixeda, i s'hi poden observar gralles de bec vermell o la merla roquera. Arribarem a l'àrea de pícnic de Torrentsenta, on l'aigua brolla dessota una paret de pedra seca. Potser podem observar el picot verd enfilat en algun dels pollancres que hi ha a l'indret. A la nostra esquena ens queden els cims de la serra del Cadí, i si comptem amb un telescopi podem intentar distingir en les llunyanes carenes la silueta d'algun isard. Continuem el camí, deixarem a la dreta el forat de Fontsenta, un congost excavat per l'aigua del torrent Forcat. En aquesta mena de rocams hi trobem corbs, i durant l'hivern hi podem veure el pela-roques. Continuem fins que la ruta senyalitzada de verd i blanc ens dirigeix cap el bosc de pi roig que ens queda a la dreta. Aquí, durant els mesos de maig i juny, en sòls humits, i en les clarianes i vorades de bosc, s'hi poden observar diverses espècies d'orquídies; és en aquest ambients on hi podem trobar prenenet el sol la serp verda i groga. Tornarem a enllaçar amb l'anterior pista a l'alçada de la borda del Tinent. Continuarem per la ruta marcada; més enllà creuarem uns prats i unes pinedes, on els bruels, raspinells i mallerengues ens acompanyaran amb el seu cant i possiblement veurem el pinsà borroner. Seguim el camí per arribar al riu Aigua d'Ora, on hi ha truita comuna i hi creixen plantes pròpies d'aquests cursos d'aigua, l'aportació de matèria orgànica als quals, procedent dels ramats, és la justa perquè es puguin desenvolupar els crèixens, plantes aquàtiques algunes d'elles gastronòmicament apreciades. D'aquí arribem de nou al punt de partida.