Natura al Berguedà.

Rutes - Rutes - Ruta dels Tres Hereus i l'estany de Graugés

  • Accés: des de la C16 desviament per la Colònia Rosal cap a Graugés per la BV4135.Després, per la carretera dels plàtans o camí de Graugés direcció Casserres. Dificultat: cap d'especial, la pujada cap el poblament ibèric del turó dels Lladres té un gran desnivell.
  • Durada: 3 hores
  • Serveis: a l'estany de Graugés hi ha un bar-restaurant.
  • Valors naturals: estany de Graugés, d'origen artificial. Espai Natural del Tres Hereus, bosc de transició entre els boscos submediterranis de roure martinenc i de fulla petita, i mediterranis de carrascar (aquest boscos van patir un devastador incendi l'any 1998). Conreus de secà.

Espècies d'interès:

  • Estany de Graugés: Cigne, ànatides hivernants o en pas; picots. Tres Hereus: esparver, astor, griva, guatlla, perdiu roja, capsigrany, guineu, geneta, fagina, teixó.
  • Llocs d'interès: Poblat ibèric del turó dels Lladres.

L'estany de Graugés, construït al s. XIX, copsa per la seva magnitud entre unes terres on predomina el conreu de secà. Al seu voltant, masos i taques de roureda en un mosaic encisador.

A l'Espai d'Interès Natural dels Tres Hereus, podrem contemplar un paisatge que, tot i estar deteriorat per l'important incendi que va patir, encara reté l'harmonia ben entesa entre l'activitat humana i la natura. La totalitat de la població ictiològica de l'Estany de Graugés és al·lòctona (s'ha citat carpí vermell, carpa, gardí, peix gat, peix sol, gambúsia, perca americana i fins i tot sil·lur, tots peixos al·lòctons alliberats pels pescadors). Hi trobarem una bona colla d'anàtides domèstiques, entre elles cignes i coll-verds, i potser veurem alguna tortuga de florida que hagin alliberat a l'indret. El bosc de ribera que creix al voltant de la massa d'aigua junt als arbres de jardineria centenaris, ofereixen refugi i aliment a ocells com l'oriol, el picot verd i les mallerengues. La massa d'aigua és un abeurador perfecte per orenetes i falciots, i a la nit per a ratpenats, porcs senglars i enganyapastors. Puntualment es poden veure espècies d'aus aquàtiques hivernants o en pas migratori com el griset, l'ànec cullerot, el cabusset, el bernat pescaire o el martinet de nit. També s'hi pot observar el blauet.

Després de visitar l'estany, agafarem la carretera dels plàtans o camí de Graugés direcció Casserres. Deixarem els vehicles al costat de la caseta de Bernades, situada a uns dos Km de l'estany. Des d'aquí, un camí que passa a tocar del mas ens portarà, entre alguns roures d'una mida considerable, a una altra pista, que surt a mà esquerra. A la primavera i a l'estiu, podrem sentir el cant de l'abellerol, espècie nidificant a la zona. Al llarg de tot aquest tram i sobre tot a una petita explanada situada abans de la cruïlla, la naturalesa tova del terra permet que diferents animals deixin amb claredat la seva petja: guineus, toixons, genetes, fagines i senglars. Ascendim després per la pista abans mencionada fins el turó dels Lladres, a la culminació del qual trobarem les restes arqueològiques d'un poblament ibèric. Des d'aquí, sobre d'una gran roca plana, es domina una bona porció d'aquest paisatge, típic del baix Berguedà, i si hi aneu a primera hora del matí o última de la tarda, amb sort, es possible que veieu algun dels mamífers abans mencionats. Retrocedim fins a enllaçar un altre cop a la pista anterior, continuem fins a la següent cruïlla, agafem el trencall de l'esquerra, i el següent també a l'esquerra. En aquest tram observarem la punta dels petits arbres i arbusts a la cerca del capsigrany o del cruixidell. El camí quedarà tallat per un filat de pastura, que haurem de sortejar. Travessarem aquest prat, on és possible trobar alguna vaca, fins a enllaçar amb un petit sender, l'entrada del qual està una mica desdibuixada, però no té pèrdua. En aquest indret, entre els pradells de plantes anuals, o entre la brolla, possiblement hi trobem entre març i juny alguna orquídia abellera. A través d'aquesta senda, passarem a una bosquina de pinassa, on podrem sentir el refilet del mosquiter pàl·lid, del pit-roig o del cargolet, i on seria possible contemplar el vol fugisser de l'astor o si més no veure l'esplomissada d'algun tudó devorat per aquest rapinyaire. El sender ens portarà a la pista que ens tornarà de nou als vehicles.