Natura al Berguedà.

Rutes - Rutes - Ruta de les colònies

  • Accés: Des de la C16 passat Puig-reig, sortirem al km 84 a la colònia tèxtil del Guixaró.
  • Dificultat: Cap en especial, però si aneu amb nens, cal anar en compte pels passos estrets i palanques. Desnivell total de 60 m.
  • Durada: 3 hores
  • Serveis: Al Guixaró hi ha un restaurant.
  • Valors naturals: Bosc de ribera i fauna fluvial.
  • Llocs d'interès: Colònies tèxtils de Viladomiu vell, nou i el Guixaró

La tradició tèxtil del Berguedà es remunta a l'Edat Mitjana i continuà, fins l'esmortiment actual, en les grans colònies tèxtils que s'hi instal·laren a les ribes del Llobregat al llarg del s. XIX. La ruta que proposem passa per tres d'aquests centres fabrils. L'acció evocadora dels canals, naus, xemeneies, capelles i petits horts, memòria d'una activitat passada, més els corriols que transcorren entre boscos de ribera i casi arran de riu, ens permetran gaudir d'una passejada d'un gran interès natural alhora que històric.

Iniciem el camí pel Guixaró, enfilem cap el riu, tot resseguint la ruta marcada de les colònies. Passarem per un pintoresc sender entre petits horts i traspassarem el riu per una palanca. De l'altra banda ascendirem per una pista entre un bosc en regeneració (cremat en el terrible incendi de 1994). Durant l'ascens i en culminar la serra alta de Palau recomanem parar esment en l'extraordinari paisatge que se'ns presenta, amb el riu encaixonat; potser tindrem la sort de poder contemplar el veloç falcó pelegrí, l'àguila marcenca o el xoriguer. Continuem per la pista, seguint els senyals blancs i grocs de l'itinerari de les colònies. En aquest tram domina la brolla de romaní, on ja avançada la primavera hi podrem trobar alguna orquídia. Aquí, amb una mica d'atenció potser podrem observar la tallareta cuallarga o el tallarol capnegre. Les petites bosquines que sobrevisqueren l'incendi, constitueixen el refugi d'esquirols i ocells insectívors com les mallerengues o el raspinell. Continuem la pista, fins a trobar la riera de Biure a les ribes de la qual veurem una bardissa dominada pel sanguinyol i acompanyada d'arbres de ribera com gatells i sargues. Seguirem la pista i en trobar un rètol informatiu de rutes trencarem a la dreta cap a Cal Lluent, passem de llarg el mas, i al poc girarem per una corriol cap a l'esquerra i baixarem al riu, continuarem per la riba fins la colònia de Viladomiu vell, on tindrem l'opció de creuar per una palanca per visitar-la, si no, continuem riu avall pel corriol que queda tot just a l'esquerra, que no està senyalitzat. Aquí podrem contemplar un fragment de bosc de ribera, composat per avellaners i pollancres, i altres espècies pròpies de zones septentrionals que aprofiten la humitat i frescor del riu per instal·lar-s'hi, com ara l'herba fetgera i el boix. És un bon lloc per escoltar durant la primavera els cants de l'oriol i del tord. Visibles sobre tot a l'hivern, als arbres, hi ha una gran quantitat de nius d'esquirol, que hi han buscat refugi després dels incendis. Un cop passat aquest bosc, veurem la roca mare en el llit del riu, llaurada d'una forma capriciosa per l'aigua, sobresortint entre les balques, planta pròpia de rius i aiguamolls, excel·lent refugi d'espècies com el rossinyol bord o la polla d'aigua. Des d'aquí podreu veure algun salze blanc o algun vern. Si hi ha fang a les vores, cal parar atenció en la presència de petjades de carnívors i ungulats. Seguim la ruta i tornarem a creuar, en el seu tram baix, la riera de Biure. Continuem per la riba i travessarem una pollancreda amb un sotabosc de bardissa; als arbres s'hi enfilen lianes com la vidiella i el lligabosc del Japó, aquesta última una espècie forastera molt escampada. Arribarem a la palanca de Viladomiu nou, on recomanem de nou una atenta observació als fangs del llit del riu o a les pedres, doncs segurament trobeu petjades de visó americà o amb sort podreu observar excrements i petjades de llúdriga; aquest mamífer aquàtic s'alimenta tant d'invertebrats, com crancs de riu, com de peixos. Ens fixarem en els edificis vells de la colònia, on el pardal roquer aprofita els forats per fer-hi niu. Passem pel mig de la colònia, i un cop a les afores de Viladomiu nou podrem observar, des de l'altra banda, el meandre que fa el riu. A partir d'aquí una pista asfaltada ens reconduirà al Guixaró. En aquest tram final tenim una bona vista del riu que permet a l'observador durant l'hivern veure corbs marins o bernats pescaires.