Natura al Berguedà.

Rutes - Rutes

D'aquest punt estant es poden veure les estructures del mantell del Cadí i del mantell inferior del Pedraforca. Mirant cap al sud s'observa la depressió de Bagà, de caràcter erosiu, on hi afloren els nivells de margues grises de l'eocè inferior, que pertanyen al mantell del Cadí. A Guardiola, en canvi, hi afloren els materials del triàsic superior (Keuper), que ja pertanyen al mantell del Pedraforca. El contacte entre ambdós es realitza mitjançant un encavalcament.

Per altra banda també es pot observar l'estratigrafia del mantell del Cadí, a la mateixa parada. Així, per sota dels materials eocènics inferiors, es van trobant els del cretàcic superior i, finalment, els del triàsic prop de Gréixer.

Com arribar-hi: Prenem la C-16 cap al túnel del Cadí. Poc abans d'accedir al túnel, al quilòmetre 120,5, trobarem una àrea de descans on farem la parada. Cal tenir present que des d'aquest punt no es pot canviar el sentit, pel que ens veurem obligats a creuar el túnel posteriorment si hi accedim. Existeix àrea de descans en ambdós sentits de la via.

Extret de: Mata-Perelló, J.M. i J. Font. Selecció d'itineraris geològico-mineralògics pel Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell (1995). Xaragall. Revista de Ciències de la Catalunya Central.

En aquest punt s'observa el contacte entre els materials continentals (vermells) del Garumnià i els marins (grisos) del Cretaci superior, on es troben fragments de closques d'ous de dinosoures i d'hippurites, que són unes bivalves de tamany considerable que s'extingiren al final del Cretaci, juntament amb els dinosaures. Cal recordar que està expressament prohibit d'arrencar o malmetre els fòssils d'aquest aflorament.

Com arribar-hi: Prenem la B-400 de Berga a Gósol, i ens aturem al quilòmetre 22,5, just després del trencall de l'Espà.

Extret de: Martínez, A. Massís del Pedraforca. Itinerari geològic del medi físic (2000). Direcció Gral. De Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient..

Des d'aquest indret, i mirant cap a l'oest, es pot veure l'encavalcament del mantell superior del Pedraforca sobre el mantell inferior. Els materials del primer constitueixen els relleus dels cims del Clotarons, mentre que els segons formen els relleus septentrionals de la serra del Verd. Per la seva banda, aquests darrers encavalquen als del mantell del Cadí, situats més al sud.

Com arribar-hi: Prenem la B-400 de Berga a Gósol i ens aturem al quilòmetre 23,5, un quilòmetre i mig abans d'arribar a Gósol.

Extret de: Mata-Perelló, J.M. i J. Font. Selecció d'itineraris geològico-mineralògics pel Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell (1995). Xaragall. Revista de Ciències de la Catalunya Central.

En aquest punt es pot observar una tartera actual i part d'una de més antiga, ja fòssil. El massís del Pedraforca es caracteritza pel seu relleu molt abrupte. Ens agents externs erosionen i desmantellen les roques, formen acumulacions rocalloses que es dipositen al peu dels cingles o en les canals, cosa que dóna lloc a les característiques tarteres.

Com arribar-hi: Des de Saldes prenem la pista que va cap al mirador de Gresolet i al Collell. Ens aturem uns 500 metres abans del mirador, aproximadament a quart quilòmetre.

Extret de: Martínez, A. Massís del Pedraforca. Itinerari geològic del medi físic (2000). Direcció Gral. De Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient.

En aquest punt es pot observar una tartera actual i part d'una de més antiga, ja fòssil. El massís del Pedraforca es caracteritza pel seu relleu molt abrupte. Ens agents externs erosionen i desmantellen les roques, formen acumulacions rocalloses que es dipositen al peu dels cingles o en les canals, cosa que dóna lloc a les característiques tarteres.

Com arribar-hi: Des de Saldes prenem la pista que va cap al mirador de Gresolet i al Collell. Ens aturem uns 500 metres abans del mirador, aproximadament a quart quilòmetre.

Extret de: Martínez, A. Massís del Pedraforca. Itinerari geològic del medi físic (2000). Direcció Gral. De Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient.