Natura al Berguedà.

Espais Naturals - Altres Espais Naturals - Serra de Busa - Els Bastets - Lord

Es tracta d'un espai geològicament diferenciat de la resta de serres prepirinenques, pel fet d'estar format per materials margosos pertinents a la Depressió Central, alçats per efecte de l'orogènia alpina mentre es deposaven els conglomerats oligocens.

L'espai, de 4.569,5 Ha, es troba majoritàriament a la província del Solsonès, situant-se tan sols 355 Ha en territori berguedà, totes dins el terme municipal de Montmajor.

Tal i com es desprèn del seu nom, està format per tres unitats paisatgístiques diferenciades: la serra de Busa, de relleus montserratins, la serra dels Bastets i la mola de Lord. En conjunt, mercès a l'erosió diferencial i fluvial, el relleu és complex i molt trencat, malgrat existeixen alguns sectors de relleu suau, com per exemple el pla de Busa.

La vegetació dominant és la de tipus submediterrani, amb predomini de les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescentis-petraeae). L'escarpat relleu, però, afavoreix la presència d'elements de tendència centreuropea a les fondalades i obagues, com són, molt localment, les fagedes, o les pinedes naturals molsoses de pi roig (Hylocomio-Pinetum sylvestris seslerietosum). Als vessant solells s'hi troben carrascars amb boix, que deixen lloc a les parts altes a les rouredes i les pinedes secundàries de pi roig. Així, sovint trobem una inversió d'hàbitats i faunística, que relega els elements més montans als fons de vall obacs, i on predominen els elements mediterranis a les parts més altes i assolellades.

A nivell faunístic representa el límit meridional de distribució per a diverses espècies de caràcter centreuropeu o boreal, com per exemple el picot negre. Hi són també destacables les comunitats liquenològiques, algològiques, i algunes comunitats botàniques de rocam, amb espècies singulars com l'orella d'ós, les corones de rei o les arenàries.